Tip:
Highlight text to annotate it
X
Originària d’Àfrica, l’Àsia temperada i tropical i Europa. Cultivada a Xina i Europa.
Està present al litoral d’Europa, al Nord-Oest d’Àfrica i al Sud d’Àsia; en zones humides vora el mar.
És una herba perenne, lleugerament pubescent amb tiges erectes i llenyoses d’entre 60 i 120 cm d’alçada.
És pol·linitzada per insectes i floreix entre agost i setembre.
Les fulles són alternades, poc peciolades ovades o lleugerament cordades, amb el marge serrat irregularment i amples.
Les flors hermafrodites són rosades, axil·lars, solitàries o en fascicles i amb peduncles.
La corol·la consta de 5 pètals.
El calze consta de 5 sèpals.
La part *** està composta per estams ramificats i soldats amb anteres violades, i d’entre 3 i 5 carpels soldats.
L’arrel és llenyosa amb aparença marronosa, però blanca quan està pelada.
Pot tenir arrels secundàries de color blanc-groguenc de 30 cm com a màxim.
Utilitzada ornamentació, alimentació i medicina.
La seva olor es lleugera i aromàtica, presentant un gust mucilaginós.
A l’antiguitat els egipcis utilitzaven l’arrel per fer un dolç que actualment es coneix com a marshmallow.
La part més utilitzada amb propietats medicinals és l’arrel degut al seu alt contingut en mucílags (10-20%).
Les fulles també són utilitzades en tisana, que proporciona propietats expectorants, diürètiques, emol•lients, antiinflamatòries, antisèptiques i analgèsiques.
Actualment l’ús de les fulles es basa en alleujar la uretritis i els calcs renals.
L’arrel té propietats semblants i per això és utilitzada en problemes digestius, inflamacions bucals, com a laxant i per a les molèsties del síndrome del colon irritable.
L’ús d’infusions d’arrel serveixen per irritacions, problemes digestius, inflamacions bucals i com a laxant.