Tip:
Highlight text to annotate it
X
Ser voluntari o voluntària d’una entitat és vincular-se en graus diferents de compromís
a un projecte, dedicar temps personal a actuar a favor de la comunitat i les persones.
Les entitats LGTB que donen serveis, tenen un nucli important de persones voluntàries
en el suport a les tasques solidàries, organitzatives i d’actuació.
El voluntariat és, per a aquestes entitats, bàsic .
Para el Casal Lambda el “voluntariat” pienso que es el activo más importante que tiene
el Casal en este momento, porque sin las personas voluntarias el Casal no tiraria,
es decir que el trabajo del Casal, son básicas las personas que estamos trabajando
de forma voluntaria, sino no podríamos hacer nada, porque si no,
tenderíamos a profesionalizar la actividad del casal, entonces hay una parte
del personal profesional necesario pero básicamente si no hay detrás una masa
de socios de voluntarios, de personas que trabajan de forma diferente, no llegaríamos a hacer nada.
El voluntariat és una eina bàsica perquè nosaltres tenim molts serveis i per tant
som una entitat prestadora de serveis, i en aquest sentit
està prestada per voluntaris i voluntàries, i per tant són gent que requereix una formació
perquè els serveis estan dirigits al col·lectiu LGTB, com per exemple el telèfon 900-rosa,
que cal una preparació, fem dos cursos a l’any, son dos cursos que estan pensats
que duren uns tres mesos, en el que tenen una temàtica molt àmplia,
des de temes evidentment de VIH, de salut, també dels diferents col·lectius,
també a nivell legal, de tot el tema dels drets del col·lectiu LGTB.
Les diferents entitats sempre s’han mogut entre la militància i la professionalització,
cosa difícil en la majoria de casos per mancances econòmiques,
però també en destaquen la qualitat del compromís social del voluntariat.
Sense el voluntariat no seria possible l’organització, i menys en aquest moment.
Malgrat es parli molt de professionalització, que està molt bé, és a dir, no vol dir que
no es faci la teva feina des d’una vessant i amb criteris professionals que és diferent,
però evidentment des de la participació i el voluntariat.
I per tant des d’una vessant diem-ne d’incorporació a l’entitat a partir de petites participacions,
fins a la formació, que implica una implicació mínima, fins a un grau més alt
d’implicació, fins i tot d’estar a la Comissió Permanent, per tant
hi ha tot tipus de voluntariat i també els graus d’implicació.
Els diferents projectes que són possibles són d’una àmplia gama i en molts casos
cal una formació específica que ajudi a desenvolupar la tasca voluntària
No només fem els dos cursos a l’any, perquè es vagi renovant i estiguin sempre
els serveis atesos, sinó que també fem reciclatge, que també considerem molt important.
Perquè són temes que constantment cal un reciclatge, en aspectes de salut,
el VIH és un tema molt canviant, amb el tema de les ITS sovint de vegades
hi ha alertes de salut que també cal ampliar determinades malalties,
ITS que són puntuals, i que cal que els voluntaris tinguin també una formació.
Sempre evidentment, [el voluntariat] cal cuidar-lo, mimar-lo i formar-lo,
vull dir que hi ha espais de formació que justament no sé enguany si serà a l’octubre,
novembre, a finals d’any. I és clar, en els moments que estem, el voluntariat cobrarà
un paper per les entitats importantíssim, perquè la professionalització està molt bé
però els professionals en la mesura que són professionals, requereixen
una contraprestació econòmica, cosa que les organitzacions LGTB, les que correm aquí
a la ciutat de Barcelona, doncs no pot ser la gran majoria i per tant el treball
i els projectes han de fer-se amb voluntariat, per tant implica una coordinació,
organització i formació que no l’hem de deixar a banda i per tant s’ha de cuidar
perquè diguem-ne tenen un altre status.
Donada la importància social de la tasca voluntària les entitats evidencien
la necessitat de cura i formació però també algunes obligacions socials
que haurien de donar-se en conseqüència.
[...] sempre escoltar el que diuen i fins a on, i que també els serveixi,
aquest doble i aquesta dialèctica, ens serveis en tant que veig que allò pel qual
crec que treballo i aspiro en una societat “x”, la del nostre país, i volem un país
que sigui d’una determinada manera, amb participació i per tant doncs,
la meva veu ha de comptar i s’ha de fer ressó dels criteris i l’ideal de món
en el qual jo somnio, jo anhelo, jo vull.
Hi ha una demanda creixent, pensem que des del col·lectiu LGTB,
la gent està molt interessada, en participar, en formar-se, perquè és
un aprenentatge que no hi és, o sigui que costa, “-com *** jo per formar-me en temes LGTB?”.
Nosaltres tenim una expertesa de molts anys i això pensem que és valorat
pel col·lectiu LGTB i persones que fins i tot durant anys han estat voluntaris,
han acabat donant la formació.
Perquè hi ha moltes persones que són professionals, que s’han incorporat
i que també han incorporat el discurs i han aportat també part del seu vagatge professional,
des d’advocats, psicòlegs,... Pensem que és un tema que es retroalimenta,
o sigui, nosaltres oferim a la comunitat però aleshores també les persones
que venen a la Coordinadora, apart d’oferir el seu voluntariat al 900-rosa,
en el e-rosa pel que fa a nivell d’internet, per mail, també a nivell presencial,
i en diferents temes de molta formació constant que a més a més es reivindica.
Pensem que potser caldria en un futur proper, professionalitzar
perquè tenim un vagatge, una expertesa, i que potser estaria bé reglar-la
i oferir-la però d’una manera que fins i tot tinguès més incentiu
a nivell acadèmic perquè és un vagatge que penso que nosaltres hauriem de fer-lo valer.
El dinamisme i el compromís formen part del perfil de les persones voluntàries
i en l’àmbit LGTB la visibilitat i la construcció de xarxa són un plus gens menyspreable.