Tip:
Highlight text to annotate it
X
Zikali és una trobada entre quatre compositors
Vam estudiar junts al conservatori d'Annecy
fent estudis de composicio de la imatge
i aquest era l'ofici que voliem fer els quatre
aixi que vam decidir unir les nostres forces i formar un col.lectoi
Coneixiem la feina del Seb, perquè vivint a Annecy
coneixem la muntanya i l'estimem.
El Seb té una manera especial de filmar les coses
hi ha emocions, sensacions
que ell arriba a mostrar d'una manera realment personal
i a més hi ha una feina molt important amb el so
dona molta importància al so
Sent quatre compositors diferents tenim quatre sensibilitats musicals diferents
que ens permet fer una gama d'estils musicalment molt variats
A més, quatre persones que treballen al mateix temps
poden produïr molt més que un de sol.
Ja haviem treballat amb el col.lectiu Zikali
i aixo és justament el que m'interessa de tenir un col.lectiu,
que no sigui un sol artista sino diferents influències.
Cadascu és especialista d'un instrument
i m'agradava que hi hagués una varietat d'enfocaments,
artisticament parlant.
Després d'haver treballat amb ells en alguns projectes comecials
vaig pensar desseguida que ells podrien aportar un toc personal
i que podrien, embolcallar la imatge
i també sostenir-la i magnificar-la.
és fàcil comprar musica per Internet
i aquesta vegada volia fer el contrari,
o sigui, posar una imatge i confiar una feina a partir d'aquesta imatge.
Es un repte tècnicament complicat
i l'han resolt completament.
Vam abordar la composicio musical de Summits of My Life
que és un documental de 52 minuts de llarg format
amb un anàlisi molt filmogràfic.
O sigui, desenvolupant els temes desenvolupant les emocions
amb una musica orquestral, com una musica de pel.licula.
Un tema serveix per reconèixer un element dins una pel.licula
és una identitat sonora que permet
conscient o inconscientment reconèixer un personatge
o una emocio
o un lloc a l'imatge.
Per exemple, tenim temes
com el tema de Kilian
és una melodia ascendent tocada amb el violoncel
que representa un repte, la auto-superacio.
Vam escollir aquest instrument, el violoncel,
perquè el Kilian el tocava quan era petit,
i que representava alguna cosa per ell de tenir aquest instrument
per il.lustrar el seu propi tema.
També perquè és un instrument de corda
que és molt expressiu
i que pot transmetre les sensacions
que ell pot viure a la muntanya
Es veritat que tenir un col.lectiu, tenir quatre artistes,
era una manera per mi d'aportar varietat
en la creacio musical
No volia només que fos purament orquestral o emocional
també hi havia d'haver cançons més comercials,
que hi hagués coses que fossin entretingudes,
que anessin amb l'adrenalina, amb la joventut del Kilian
i han sabut aportar aquesta diversitat de creacio,
d'una banda els seus horitzons diferents,
d'una altra les seves voluntats, les esperes diferents i de fet
tot es barreja molt bé.
Finalment tenim composicions amb ritmes més actius,
més contemporanis
i al mateix temps una veu extraordinària, la de la Roxane,
que aporten una dimensio emocional que és superba.
Per respondre a aquesta demanda,
vam prendre la decisio d'envoltar-nos d'altres musics
amb sensibilitats diferents.
Aquest ha sigut el cas per exemple de la cantant Roxane Claux
que intervé en diverses parts de la banda sonora
Coneixiem el seu timbre, coneixiem la seva veu,
i sabiem que tenia l'energia i el dinamisme
per respondre a aquesta demanda del Seb, per aportar frescor.
Li vam proposar aquesta col.laboracio
i vam començar a treballar junts.
Després d'algunes sessions de treball vam aconseguir uns acords
después una orauestracio
i ens vam trobar a un estudio per gravar
el titol pop "Balloons"
i que podem escoltar a la meitat de la pel.licula
en tota l'escena de la travessa de la serralada dels Aravis
Aleshores, com deia,
tenim tomes, on per mi és molt important
com dir-ho, l'ambient,
l'ambient que podem tenir a la muntanya, a la tempesta
en els moments dificils i tot aquest ambient…
és accentuda pel so, el so dels grampons a la roca,
el so de la neu que grinyola, la respiracio dels atletes
i tot aixo ho intento captar, després ells son els mags
i m'han creat sons que son absolutament extraordinaris
que son més veritat que la naturalesa.
Es veritat que el disseny de so té molta importància
perquè és el que volia, aquesta no és una pel.licula d'accio
és la realitat, la vida tal com és
i les ambientacions sonores participen al fet
que ens sentim al costat dels atletes
i que tinguem l'impressio de viure moments amb ells,
i és molt important que els sons
estiguin ben dosificats amb la musica
a vegades per sobre i a vegades per sonta, han sabut aportar aquest equilibri
que és molt important.
Penso que el que dona força al fim és el fet que
l'espectador es pugui identificar amb el Kilian
estant amb ell a la naturalesa
quan sentim el vent picar, el Kilian té fer
cal que l'espectador tingui fred amb ell,
quan escoltem el grampo clavant-se en una roca,
ho hem de sentir també
i quan el ritme cardiac s'acelera
et que hi ha tantes coses que fan sumergir l'espectador,
amb el Kilian al pic de les muntanyes
Evidentment no vam tornar-ho a gravar tot,
hauria estat una suma de treball enorme,
pero a vegades és més simple, més fàcil,
o simplement més divertit de fer-ho nosaltres mateixos
La idea pel final era retrobar els diferents temes
tractats al llarg de la pel.licula
a través d'una musica orquestral majestuosa.
Aquests temes, sobretot els de Kilian i Nuria, la seva mare i el de la naturalesa
son temes que estan presents des del principi de la pel.licula
que hem tractat des del principi i que han evolucionat amb els personatges.
Aixi doncs, retrobar-los tots des del principi al final, aixo dona
una coherència a la banda sonora
pero també una gran força resolutiva
a la pel.licula i entenem inconscientment que és el final.
El que compta per nosaltres
és tenir el màxim d'instruments reals,
avui moltes musiques estan escrites unicament
amb molts instruments sintètics, pero nosaltres donem molta importància
als instruments reals,
son els petits detalls, les petites entonacions;
las pequeñas sorpreses que dan este lado autentico
un costat humà.
Quan es fa una pel.licula,
cal pensar que els espectadors han de veure que el que nosaltres veiem
quan estem a la muntanya
i aixo és la musica que ho fa
Es la musica la que fa sentir les emocions, penso que
ells han aconseguit transmetre l'emocio
quan som al cim, la felicitat
quan baixem, l'atencio
quan fa fred, crec que ho han acoseguit tot
en mirar-ho, sentim les mateixes emocions
les mateixes sensacions que tenim a la muntanya
El public ha vingut a veure'm dient-me
la imatge és bella, la historia és magnifica,
pero la musica és extraordinària, ens porta
a fer-nos plorar, a fer-nos riure…
perquè la música té tots aquests costats, i en crear una banda sonora original
perquè es mereix tenir una existència per ella mateixa
una pel·lícula és una pel·lícula, i una banda sonora aquesta allà
pienso que va a vivir y que va a ser apreciado por mucha gente