Tip:
Highlight text to annotate it
X
LLIBRE III: L'ESPASA DE CAPÍTOL XII.
I la raó predominant
M. de La Tour d'Azyr va ser vist mai més en el Picadero - o fins i tot a París, en tots els -
en tots els mesos que l'Assemblea Nacional es va mantenir en la sessió per completar
la seva tasca de proporcionar França, amb una constitució.
Després de tot, encara que la ferida del seu cos havia estat relativament lleu, que la ferida
un orgull com si hi hagués estat gairebé mortal.
Va córrer el rumor que havia emigrat.
Però això va ser només la meitat de la veritat. La totalitat d'ella era que s'havia unit al fet que
grup de nobles viatgers que anaven i venien entre les Tullerías i la seu de la
dels emigrats a Coblença.
Es va convertir, en definitiva, un membre del servei secret realista que al final es
per enderrocar la monarquia en ruïnes.
Pel que fa a André-Louis, el seu padrí de casa no va veure més, com a resultat de la seva
convicció que el senyor de Kercadiou no va cedir en el seu escrit resoldre que no
rebre'l de nou si el duel es van lliurar.
Es va deixar caure en les seves funcions en l'Assemblea, per tal zel i l'efecte que
quan - el seu objectiu aconseguit - l'Assemblea Constituent es va dissoldre el setembre de
A l'any següent, membre de la
Legislatives, l'elecció segueix immediatament, va ser imposada sobre ell.
Segons la seva opinió, llavors, com molts altres, que la Revolució era una cosa consumat,
que França no tenia més que es regeixen per la Constitució, que havia estat donada,
i que tot estaria bé ara.
I pel que podria haver estat però que la Cort no podria arribar a acceptar la
alteració de l'estat de les coses.
Com a resultat de les seves intrigues mig Europa s'estava armant a si mateixa llançar a França, i
la baralla va ser la baralla del rei de França amb el seu poble.
Aquest va ser l'horror a l'arrel de tots els horrors que estaven per venir.
Dels problemes contrarevolucionaris que estaven per tot arreu s'agita pel
clergat, no eren més agudes que les de Bretanya, i, en vista de la influència que
S'esperava que exerceixen al seu país natal
província, es va proposar a André-Louis per la Comissió dels Dotze, en els primers dies
del ministeri girondino, que havia d'anar allà per combatre els disturbis.
Que es desitjava de manera pacífica, però els seus poders eren gairebé absoluts, com és
demostrat per les ordres que portava - encomanant a totes les ordres que li prestaran l'assistència i
advertint a aquells que podrien impedir que ho farien sota el seu propi risc.
Ell va acceptar la tasca, i va ser un dels cinc enviats plenipotenciaris de la
mateix propòsit que a la primavera de 1792.
Que el va mantenir absent de París durant quatre mesos i li hauria mantingut més temps, però
que a principis d'agost, es va recordar.
Més imminent que qualsevol problema a Bretanya va ser el gestant problemes en el propi París;
quan el cel polític era més negra que ho havia estat des del 89.
París es va adonar que l'hora s'acostava ràpidament que el punt àlgid de
la llarga lluita entre la igualtat i el privilegi.
I va ser cap a una ciutat disposades de manera que André-Louis va ser excés de velocitat des de l'Oest, a
trobar també el punt culminant de la seva carrera pertorbada.
Mlle. de Kercadiou, també, va ser a París en aquells dies de principis d'agost, en una visita a
amic del seu oncle, cosí i estimats, Mme. de Plougastel.
I encara que res podia ser més clar que l'efervescència revolucionària que va marcar el
explosió per venir, però, l'aire d'alegria, de fet, de jocositat, vigent en la Cort -
a on la senyora i la senyoreta es va anar gairebé cada dia - els va assegurar.
M. de Plougastel havia anat i vingut de nou, tornar a Coblença, en aquest secret comercial
que el va mantenir gairebé constant absència de la seva esposa.
No obstant això, mentre que amb ella va tenir positivament li va assegurar que totes les mesures van ser preses,
i que la insurrecció era una cosa d'agrair, ja que podria haver un sol
conclusió, l'aixafament final de la
Revolució en el pati de les Tullerías.
Això, va afegir, era per què el rei es va quedar a París.
No obstant això, per la seva confiança en que ell es posaria al centre de la suïssa i la seva
cavallers de la daga, i sortir de la capital.
Ells hackejar una manera de sortir-ne fàcilment si la seva sortida es van oposar.
Però ni tan sols això seria necessari.
No obstant això, en els primers dies d'agost, després de la sortida del seu marit l'efecte de la seva
paraules d'inspiració es dissipava a poc a poc per la marxa dels esdeveniments sota les pròpies de la senyora
els ulls.
I, finalment, en la tarda de la novena, va arribar a l'Hotel a Plougastel
missatger de Meudon que porta una nota del senyor de Kercadiou en què va demanar amb urgència
mademoiselle reunir-se amb ell allà al mateix temps, i va aconsellar al seu amfitriona que l'acompanyés.
Potser s'han adonat que el senyor de Kercadiou era d'aquells que fan amics amb els homes de
totes les classes.
El seu antic llinatge el va posar en condicions d'igualtat amb els membres de la noblesa, i el seu
costums senzilles - una cosa entre el rústic i el burgès - i la seva natural
afabilitat el va posar en termes igualment bé dels que per naixement eren els seus inferiors.
En Meudon era conegut i estimat de tots els senzills, i es Rougane, el
amigable alcalde, que, informat sobre el 09 d'agost de la tempesta que s'estava gestant per
Al dia següent, i sabent de la senyoreta,
absència a París, havia aconsellat a manera d'advertència que ell la retirada del que en els propers quatre
i vint hores podria ser una zona de perill per a totes les persones de qualitat, en particular
els sospitosos de vincles amb el partit de la cort.
Ara no hi havia dubte del de Mme. connexió de Plougastel amb la Cort.
No era ni tan sols a posar-se en dubte - de fet, la mesura de la prova que havia de ser
pròxima - que aquestes societats vigilant i omnipresent secret que van veure
sobre el bressol de la revolució dels joves
estaven perfectament informats dels viatges per freqüents del senyor de Plougastel a Coblença,
i entretingut no es fa il · lusions sobre el resultat de la raó per a això.
Atès, doncs, una derrota del partit de la Cort en la lluita que s'estava preparant, la
posició a París de la senyora. de Plougastel no podia ser una altra cosa que omple de
perill, i el perill que seria compartida per tots els hostes de naixement al seu hotel.
Afecte al senyor de Kercadiou, tant per a les dones accelerar el temor despertat en ell per
Advertència de Rougane.
Per això la nota enviada a corre-cuita, amb el desig de la seva neboda i implorant al seu amic
que vingui immediatament a Meudon.
L'alcalde amistós portat la seva complaença un pas més enllà, i va enviar la carta
a París per les mans del seu propi fill, un noi intel · ligent, de dinou anys.
Era *** a la tarda d'aquest dia perfecte d'agost, quan Rougane joves
es va presentar al Plougastel Hotel.
Va ser rebut amablement per la senyora. de Plougastel al saló, l'esplendor,
quan es combina amb l'aire gran part de la mateixa senyora, aclaparada senzill del noi,
ànima sofisticada.
Madame es va decidir al mateix temps. Missatge urgent del senyor de Kercadiou no és més
que va confirmar les seves pròpies pors i inclinacions.
Ella va decidir la seva sortida immediata.
"Bé, senyora," va dir el jove. "Llavors, tinc l'honor d'acomiadar".
Però ella no ho va deixar anar.
En primer lloc a la cuina per refrescar-se, mentre que ella i la senyoreta preparat, i
després un seient per a ell en el seu cotxe fins Meudon.
Ella no podia patir a tornar a peu com havia arribat.
Encara que en totes les circumstàncies, no era més que li cal, però, que la bondat
en un moment d'agitació podria tenir pensat d'una altra era en l'actualitat es
recompensat.
Si ho hagués fet menys d'això, ella hauria sabut - si res pitjor - almenys alguns
hores d'angoixa encara més gran que les que ja estaven a la botiga per a ella.
Que volia, potser, una mitja hora fins al vespre, quan es van posar en el seu cotxe amb
la intenció de sortir de París per la Porte Saint-Martin.
Van viatjar amb un lacai darrere d'una sola.
Rougane - condescendència terrible - li va donar un seient a l'interior del carro amb el
dames, i va procedir a enamorar de la senyoreta. de Kercadiou, a qui representava la
més bonica que mai havia vist, però,
qui es va referir a ell simplement i sense afectació, com amb un igual.
El va pujar al cap una mica, i pertorbat certes nocions republicanes que
que fins llavors havia concebut a si mateix per tenir bé digerit.
El cotxe es va aturar a la barrera, comprovar que per un piquet de la Nacional
Guàrdia publicat abans de les portes de ferro. El sergent al comandament es va dirigir a la porta
del vehicle.
La Comtessa va treure el cap per la finestra. "La barrera està tancada, senyora", va ser
secament informat. "Tancat" es va fer ressò.
La cosa era increïble.
"Però ... però, significa que no pot passar? "
"No, a menys que tingui un permís, senyora." El sergent es va inclinar tranquil · lament en el seu
lluç de riu.
"Les ordres són que no hi ha ningú per sortir o entrar sense papers".
"Ordres de qui?" "Comandes de la Comuna de París."
"Però he d'anar al camp aquesta nit."
La veu de la senyora era gairebé petulant. "Em esperava".
"En aquest cas deixi que la senyora obtenir un permís."
"Quan sigui que es contractaran?" "A l'Hotel de Ville o al
la seu de la secció de la senyora. "Ella va considerar un moment.
"Per la secció, llavors.
Tingueu la bondat de dir-li al meu cotxer que a la Secció de Bondy ".
Ell la va saludar i va fer un pas enrere. "Secció de Bondy, Rue des Morts", va demanar que el
conductor.
Madame es va enfonsar en el seu seient de nou, en un estat d'agitació compartida plenament per la senyoreta.
Rougane es va dedicar a pacificar i tranquil · litzar ells.
La secció posaria l'assumpte en ordre.
Ells segurament es concedirà un permís.
Quina raó pot haver per rebutjar?
Una mera formalitat, després de tot!
La seva garantia que s'elevessin només per preparar-los per una encara més profunda
abatiment, quan actualment es van trobar amb una negativa rotunda per part del president de la
secció que van rebre la comtessa.
"El seu nom, senyora?", Li havia demanat bruscament.
Un tipus groller del tipus republicà més avançat, que no havia sortit encara de
de respecte a les dames quan van entrar.
Ell era allà, li hauria dit a vostès, per a exercir les funcions del seu càrrec, no
donar lliçons de ball.
"Plougastel", va repetir després d'ella, sense títol, com si hagués estat el nom
d'un carnisser o del forner. Ell es va emportar un gran volum d'un prestatge en
el seu dret, el va obrir i va passar les pàgines.
Era una mena de directori de la seva secció. En l'actualitat, va trobar el que buscava.
"Comte de Plougastel, Hotel Plougastel, Rue du Paradis.
És això? "
"Això és correcte, senyor," va respondre ella, de manera que la cortesia que va poder abans de
afrontar rudesa del becari.
Hi va haver un llarg moment de silenci, durant el qual va estudiar certes entrades amb llapis
amb el nom.
Les seccions han estat treballant en les últimes setmanes, molt més sistemàticament del que es
generalment es sospita.
"El seu marit està amb vostè, senyora?", Va preguntar secament, amb els ulls encara d'ordres de maniobra que
pàgina. "M. -Li-Comte no està amb mi ", va respondre ella,
posant l'accent en el títol.
"No és amb vostè?" Miró de sobte, i dirigit a
li va dirigir una mirada de sospita que semblaven fondre amb burla.
"On és?"
"Ell no és a París, monsieur. "Ah! És que a Coblença, què et sembla? "
Madame es va sentir tornant fred. Hi havia alguna cosa sinistre en tot això.
Amb quina finalitat tenia les seccions informats tan a fons de les anades i
venir dels seus habitants? El que s'estava preparant?
Tenia una sensació d'estar atrapat, de ser presa en una xarxa que havia estat llançat sense ser vist.
"No sé, senyor," va dir ella, amb veu tremolosa.
"Per descomptat que no."
Semblava burlar d'ella. "No importa.
I vol sortir de París també? D'on vols anar? "
"Per Meudon".
"El seu negoci no?" La sang va saltar a la cara.
La seva insolència era insuportable per a una dona que en tota la seva vida mai havia conegut res
però la major deferència als inferiors i és igual a igual.
No obstant això, en adonar-se que estava cara a cara amb les forces totalment nou, que
es va contenir, ofegada seu ressentiment, i va respondre a un ritme constant.
"M'agradaria dur a terme aquesta senyora, senyoreta. de Kercadiou, de tornada al seu oncle, que resideix
allà. "" Això és tot?
Un altre dia farà per això, senyora.
L'assumpte no és urgent. "" Perdó, senyor, per a nosaltres l'assumpte és molt
pressionant ".
"No m'ha convençut, i les barreres estan tancades a tots els que no es pot provar
les raons més urgent i satisfactòria per als que vulguin passar.
Que s'espera, senyora, fins que la restricció s'elimina.
Bona nit. "" Però, senyor ... "
"Bona nit, senyora", va repetir de manera significativa, un acomiadament més
despectiu i despòtic que qualsevol real "Cal deixar d'anar."
Madame va sortir amb Aline.
Tots dos estaven tremolant de la ira que la prudència els havia instat a suprimir.
Van pujar al cotxe altra vegada, desitjant que es portin a casa.
Rougane sorpresa es va convertir en consternació quan li van dir el que havia succeït.
"Per què no provar l'Hotel de Ville, senyora?", Va suggerir.
"Després d'això?
Seria inútil. Hem de resignar-nos a romandre en
París fins a les barreres que s'obren de nou. "" Potser no ens importa tant
així doncs, senyora, "va dir Aline.
"Aline", va exclamar amb horror. "La senyoreta!", Va exclamar Rougane en el mateix
nota.
I després, perquè es va adonar que les persones detingudes d'aquesta manera ha de ser en alguns
perill no són encara apreciables, però per això més terrible, que va posar el seu enginy per
el treball.
A mesura que s'acostaven a la Plougastel hotel un cop més, va anunciar que
havia resolt el problema. "Un passaport de fora ho faria igual
bé ", va anunciar.
"Escolta, ara, i la confiança per a mi. Me'n vaig a tornar a Meudon alhora.
El meu pare em donarà dos permisos - un per a mi sol, i un altre per a tres
persones - de Meudon a París i tornar a Meudon.
Jo reingressar a París amb el meu permís, omissió que a continuació, procedir a destruir, i ens anem
junts, nosaltres tres, en la força de l'altra, ens representa com tenint
provenen de Meudon en el transcurs del dia.
És molt senzill, després de tot. Si vaig a la vegada, estaré de tornada aquesta nit. "
"Però, com et pots?", Va preguntar Aline. "Jo? Bah!
Pel que fa a això, no tenen ansietat.
El meu pare és alcalde de Meudon. Hi ha molts que el coneixen.
Vaig a anar a l'Hotel de Ville, i dir-los el que és, després de tot, és cert - que sóc
atrapats a París pel tancament de les barreres, i que el meu pare esperava és
a casa meva aquesta nit.
Em van a passar. És molt senzill. "
La seva confiança que s'elevessin de nou. La cosa semblava tan fàcil com ell va representar
que.
"Després que el seu passaport sigui per als meus quatre, amic", li va suplicar la senyora.
"Hi ha Jacques", va explicar, el que indica el lacayo, que acabava de
els va ajudar a baixar.
Rougane partit confia a tornar aviat, deixant que l'esperen amb
la mateixa confiança.
Però les hores es van succeir, la nit s'acostaven, va arribar l'hora de dormir, i encara
no havia senyals del seu retorn.
Esperar fins a la mitjanit, cadascun pretenent per l'altre el bé d'una confiança plena
sostinguda, cadascun envaït per vagues premonicions del mal, però, el seductor
temps jugant tric-trac a la gran
saló, com si no hi hagués un sol pensament ansiós entre ells.
Per fi, en el tall de la mitjanit, senyora va sospirar i es va aixecar.
"Serà per demà al matí", va dir, no creure.
"Per descomptat", va coincidir Aline. "Realment hagués estat impossible
li han tornat a la nit.
I serà molt millor per viatjar el dia de demà.
El viatge en una hora tan avançada que els pneumàtics gràcies, estimada senyora. "
Així es va fer la simulació.
D'hora al matí van ser despertats per un estrèpit de les campanes - la tocsins de les seccions
sonar l'alarma.
Als seus oïdes va arribar més *** va sorprendre a rodar els tambors, i al mateix temps que
escoltar els sons d'una multitud a la marxa.
París va ser en augment.
Més *** encara va arribar el soroll de les armes petites en la distància i l'auge del més profund de
canó. Batalla es van unir entre els homes de la
seccions i els homes de la Cort.
El poble en armes havien atacat a les Tullerías.
Rumors més desgavellats va volar en totes direccions, i alguns d'ells van trobar el seu camí a través de la
servents als Plougastel Hotel, d'aquesta lluita terrible per al palau, que va ser
final a la matança sense sentit de tots els
aquells a qui el monarca invertebrats abandonats allà, mentre que la col · locació de si mateix i
la seva família sota la protecció de l'Assemblea.
Propòsit per al final, sempre adoptant el curs li va assenyalar pel mal
consellers, es va preparar per a la resistència només fins que la necessitat d'una resistència realment
es va aixecar, després d'això va ordenar la rendició
que va deixar als quals havia estaven al costat d'ell fins a l'últim a mercè d'una torba frenètica.
I mentre això passava en les Tullerías, les dues dones a l'hotel
Plougastel segueix esperant el retorn de Rougane, encara que ara cada vegada amb disminució
esperança.
Rougane i no va tornar. L'assumpte no sembla tan simple a la
pare com al fill. Rougane la major era justament por
presten a si mateix com un tros d'engany.
Se'n va anar amb el seu fill a informar el senyor de Kercadiou del que havia succeït, i li va dir
ell amb franquesa del que el seu fill suggerit, però que no es va atrevir a fer.
M. de Kercadiou va buscar que es mogui per la intercessió i fins i tot per l'oferta de
suborns. Però Rougane es va mantenir ferm.
"Monsieur", va dir, "si es descobreix en la meva contra, ja que inevitablement seria, em
ha de penjar d'ell.
A part d'això, i malgrat la meva ansietat per fer tot al meu abast per servir,
seria un abús de confiança, com no podia contemplar.
No has de preguntar, senyor. "
"Però, què veu vostè que passarà?", Va preguntar el cavaller mig boig.
"És la guerra", va dir Rougane, que estava ben informat, com hem vist.
"La guerra entre el poble i la Cort.
Estic desolat que la meva advertència hauria d'haver arribat *** ***.
Però, quan tot està dit, no crec que vostè necessita realment a tu mateix d'alarma.
La guerra no es farà en les dones. "
M. de Kercadiou es va aferrar per una major comoditat a la seguretat després que l'alcalde i va tenir al seu fill
se'n va anar.
Però en el fons de la seva ment quedava el coneixement del trànsit en què el senyor de
Plougastel va ser contractat. Què passa si els revolucionaris eren igualment
ben informat?
I el més probable és que es. Els delinqüents les dones-folk polítics havien estat
en un altre temps coneguda a patir pels pecats dels seus homes.
Qualsevol cosa era possible en un aixecament popular, i Aline s'exposen es
conjuntament amb la senyora. de Plougastel.
Més *** aquesta nit, mentre estava assegut tristament a la biblioteca del seu germà, el tub en el qual havia
consol buscat apagat entre els dits, es va produir un cop fort a la
porta.
Per al senescal d'edat de Gavrillac que va anar a obrir no es va revelar en el
llindar d'un jove prim en un sobretot fosc d'oliva, les faldilles de les quals es va ajupir
les seves cries.
Vestia botes, pantalons de davant, i una petita espasa-, i al voltant de la cintura hi havia un
faixa tricolor, en el seu barret una escarapela tricolor, que li va dirigir una mirada oficial
molt sinistra en els ulls d'aquella vella
retenció del feudalisme, que va compartir els temors present ple del seu amo.
"Vol que el senyor?", Preguntar, entre el respecte i la desconfiança.
I després una veu nítida el sobresaltar.
"Per què, Benoit! Nom d'un nom!
Ha completament oblidat de mi? "
Amb mà tremolosa de la persona gran va aixecar la llanterna que portava per tal de llançar la seva llum
poc més a fons que s'inclinen, de boca ampla rostre.
"M. Andre! ", Va cridar.
"M. Andre! "I després va mirar a la banda i la
escarapela, i va vacil · lar, pel que sembla en una pèrdua.
No obstant això, André-Louis va fer un pas per davant d'ell en l'ampli vestíbul, amb el seu sòl de mosaic
de negre i marbre blanc. "Si el meu padrí no s'ha retirat, prendre
em a ell.
Si s'ha retirat, em portaria amb ell de totes maneres. "
"Oh, però sens dubte, M. André - i estic segur que serà violada a veure.
No, encara no s'ha retirat.
D'aquesta manera, M. André, d'aquesta manera, si es vol ".
El retorn d'André-Louis, arribant a Meudon una mitja hora abans, havia anat directament a la
alcalde d'una notícia clara del que podria estar succeint a París que, o bé ha de
confirmar o dissipar els rumors ominosos que
que havia conegut en cada vegada més gran volum mentre s'acostava a la capital.
Rougane va informar que la insurrecció era imminent, ja que les seccions es
es posseïa de les barreres, i que era impossible per a qualsevol persona no
acreditada per entrar o sortir de la ciutat.
André-Louis inclinar el seu cap, els seus pensaments dels més greus.
Que des de fa algun temps percebut el perill d'aquesta segona revolució dins de la
En primer lloc, que podria destruir tot el que havia fet, i donar les regnes del poder
a una facció vilana que sumiria el país en l'anarquia.
El que es temia era més que mai en el punt de prendre el seu lloc.
Ell s'encendria alhora, aquesta mateixa nit, i veure per si mateix el que estava succeint.
I llavors, quan sortia, es va tornar de nou a Rougane per preguntar si el senyor de Kercadiou
encara estava en Meudon.
"Vostè ho coneix, senyor?" "Ell és el meu padrí".
"El teu padrí! I que un representant!
Per què, doncs, és possible que el mateix home que necessita. "
Rougane i li va parlar de missió del seu fill a París a la tarda i el seu resultat.
Només es requereix.
Que fa dos anys el seu padrí ha a certs termes que li va negar la seva
casa va pesar per res en aquest moment.
Va deixar el seu cotxe viatjant a la posada i es va dirigir directament al senyor de
Kercadiou.
I el senyor de Kercadiou, sorprès en aquesta hora per aquesta sobtada aparició, d'un
contra qui va cuidar a una queixa amarga, el va saludar en termes gairebé idèntics amb
aquells en els quals en la mateixa habitació que ell havia
el va saludar en una ocasió similar una vegada.
"Què vol vostè, senyor?" "Per servir a vostè, si és possible, el meu padrí"
va ser la resposta desarmament.
Però no desarmar el senyor de Kercadiou. "Vostès han estat fora tant de temps que esperava
que no tornaria a molestar ".
"Jo no he atrevit a desobeir ara si no fos per l'esperança que es pot
de servei. He vist Rougane, l'alcalde ... "
"Què és això que dius de no atrevir-se a desobeir?"
"Em va prohibir casa, senyor." El senyor de Kercadiou se li va quedar mirant sense poder fer res.
"I és per això que no han arribat a prop meu en tot aquest temps?"
"Per descomptat. Per què si? "
M. de Kercadiou va seguir mirant.
Llavors va jurar pel baix. Se li va desconcertar a haver de bregar amb un
l'home que insistia en portar-tan literalment.
Ell havia esperat que André-Louis s'hauria penedit d'admetre la seva culpa i demanar
per tornar a ser a favor. Ell ho va dir.
"Però, com podia esperar que significa menys del que diu, senyor?
Que eren molt definit en la seva declaració.
Quines expressions de contrició em podria haver servit sense un propòsit d'esmena?
I jo no tenia ni idea de modificar. Encara podem estar agraïts per això ".
"Thankful?"
"Jo sóc un representant. Tinc certs poders.
Estic molt oportunament de tornar a París. Puc servir-lo en Rougane no es pot?
La necessitat, senyor, sembla ser molt urgent si la meitat del que sospito és
cert. Aline s'han de col.locar en la seguretat al mateix temps. "
M. de Kercadiou es va rendir incondicionalment.
Es va acostar i va prendre la mà d'André-Louis '.
"El meu fill", va dir, i ell es va mostrar visiblement emocionat, "no hi ha en tu una certa noblesa
que no es pot negar.
Si em semblava dur amb vostè, llavors, que era perquè jo estava lluitant contra el mal
tendències.
Jo desitjava per mantenir-lo fora del camí del mal de la política que han portat a aquesta
desafortunat país en tan terrible passar.
L'enemic a la frontera i la guerra civil a punt de foc a casa.
Això és el que els revolucionaris han fet ".
André-Louis no discutir.
Va passar. "Sobre Aline", s'ha preguntat.
I ell mateix va contestar la seva pròpia pregunta: "Ella està a París, i que han de ser duts a terme de
que alhora, abans que el lloc es converteix en un caos, així que una vegada que poden les passions
que s'han estat preparant durant tots aquests mesos es deixen anar.
Pla Jove Rougane és bona. Almenys, jo no puc pensar en un millor. "
"Però Rougane l'ancià no vol sentir parlar d'ell."
"Vols dir que no ho farà sota la seva responsabilitat.
Però ell ha donat el seu consentiment per fer-ho en la meva.
Li he deixat una nota amb la meva signatura en el sentit que un salconduit per a la senyoreta. de
Kercadiou per anar a París i tornar per ell s'emet en compliment d'ordres
de mi.
Els poders que porto i que li he satisfet són la seva suficient
justificació de l'obediència a mi en això.
Jo li he deixat aquesta nota en l'enteniment que és per a ús exclusiu en
un cas extrem, per a la seva protecció. A canvi ell m'ha donat aquesta assegurança per
conducta ".
"Ja ho tinc!" Va prendre el senyor de Kercadiou el full de paper
que André-Louis va tendir. Li tremolava la mà.
Es va acostar al grup d'espelmes enceses a la consola i arrufar
ulls miops de llegir.
"Si vostè envia a París que per Rougane joves en el matí", va dir Andre-Louis, "Aline
hauria d'estar aquí al migdia. Res, per descomptat, es podria fer aquesta nit
sense provocar sospites.
L'hora és *** ***. I ara, senyor del meu padrí, vostè sap
exactament per què ficar-se en violació dels seus comandaments.
Si hi ha alguna altra forma en què puc servir-lo, no tens més que el nom que jo, mentre que
sóc aquí. "" Però no és, André.
No Rougane dir-li que hi havia altres ... "
"Ell va esmentar la senyora. de Plougastel i el seu servent. "
"Llavors per què ...?"
M. de Kercadiou interrompre, mirant a la seva pregunta.
Molt solemnement André-Louis va moure el cap. "Això és impossible", va dir.
Boca del senyor de Kercadiou es va quedar bocabadat de sorpresa.
"Impossible!", Va repetir. "Però per què?"
"Senyor, jo puc fer el que estic fent per Aline sense ofendre a la meva consciència.
A més, per Aline, ofendria a la meva consciència i ho fan.
Però la senyora. de Plougastel és en el cas molt diferent.
Ni Aline ni cap d'ella s'han preocupat en contra-revolucionaris de treball,
que és la veritable font de la calamitat que amenaça amb arribar-.
Puc aconseguir el seu trasllat des de París, sense remordiment, convençuts que sóc
fer res del que qualsevol podia censurar, o que puguin ser objecte de
investigacions.
Però la senyora. de Plougastel és l'esposa del senyor comte de Plougastel, a qui tot el món
sap que és un agent entre la Cort i els emigrats. "
"Això no és culpa seva", va exclamar el senyor de Kercadiou a través del seu consternació.
"D'acord.
Però poden ser cridats en qualsevol moment d'establir el fet que ella no és una festa
a aquestes maniobres. Se sap que estava a París a dia.
En cas que es va tractar de matí, i si es constata que s'ha anat, les investigacions
sens dubte es farà, de la qual ha de resultar que he traït la meva confiança, i
abusat del meu poder per servir als seus fins personals.
Espero, senyor, que vostè entengui que el risc és *** gran per ser executat per
En nom d'un estrany. "" Un estrany? ", Va dir el Seigneur
en to de retret.
"Pràcticament un desconegut per a mi", va dir Andre-Louis.
"Però no és un estrany per a mi, Andre. Ella és el meu cosí i molt estimat i valorat
amic.
I, mon Dieu, el que vostè diu, però augmenta la urgència de treure de París.
Ella ha de ser rescatat, Andre, costi el que costi - que ha de ser rescatat!
Per què, si s'escau és infinitament més urgent que Aline! "
Es va quedar un suplicant abans del seu fillol, molt diferent ara l'home sever, que
l'havia saludat en arribar.
El seu rostre estava pàl · lid, li tremolaven les mans, i havia gotes de suor en el seu
front. "El senyor del meu padrí, jo faria qualsevol cosa
en la raó.
Però no puc fer això. Per rescatar el seu podria significar la ruïna per Aline i
mateix, així com per a mi. "" Hem de prendre el risc ".
"Vostè té dret a parlar per si mateix, és clar."
"Ah, i per a tu, creu-me, Andre, per a tu!"
Es va acostar a la jove.
"Andre, et suplico que prengui la meva paraula per a això, i per obtenir aquest permís a la senyora. de
Plougastel. "Andre va mirar desconcertat.
"Això és fantàstic", va dir.
"Tinc grats records d'interès de la dama en mi per uns dies, un cop quan jo
era un nen, una i una altra, més recentment, a París, quan ella va tractar de convertir al que em
que els comptes de la religió política veritable.
Però no m'arrisco meu coll per ella - no, ni a tu, ni el de Aline ".
"Ah! No obstant això, Andre ... "" Aquesta és la meva última paraula, senyor.
S'està fent ***, i jo desig de dormir a París. "
"No, no! Espera! "
El Senyor de Gavrillac estava mostrant signes de sofriment indescriptible.
"Andre, ha!"
Hi va haver en aquest afany i, encara més, en la forma frenètica d'aquesta,
una cosa tan poc raonable que Andrés no podia deixar de suposar que alguns i la foscor
motiu misteriós que hi havia darrere.
"He?" Es va fer ressò. "Per què he?
Les seves raons, senyor? "" Andre, les meves raons són aclaparadores. "
"Ora em permet ser el jutge d'això."
Forma André-Louis 'era gairebé imperativa. La demanda sembla reduir el senyor de Kercadiou
a la desesperació. Es va passejar per l'habitació, les mans atapeïdes, entrellaçades
darrere d'ell, el seu front arrugat.
Per fi va arribar a estar davant del seu fillol. "No pot utilitzar la meva paraula que aquests
existeixen raons? "va cridar amb angoixa. "En un assumpte com aquest - un assumpte que
pot implicar el coll?
Oh, senyor, és que és raonable? "," Compleixo la meva paraula d'honor, el meu jurament, si
li dirà ".
M. de Kercadiou va girar, retorçant les mans, el seu estat visiblement lamentable, a continuació,
va tornar de nou a Andre.
"Però en aquest extrem, en aquest extrem desesperada, i ja que el poc generosa
Insisteixo, jo he de dir. Que Déu m'ajudi, no tinc altra opció.
Ella es donarà compte que quan ella ho sap.
André, fill meu ... "Es va detenir de nou, un home que tem.
Va posar una mà sobre l'espatlla del seu fillol, i per a la seva sorpresa cada vegada més gran André-Louis
compte que cap a les pàl · lides, ulls miops no era una pel · lícula de llàgrimes.
"Mme. de Plougastel la teva mare. "
Seguit per un llarg moment, un silenci absolut. Aquesta cosa que se li va dir que no era
comprendre immediatament. Quan va arribar per fi la comprensió Andre-
El primer impuls de Louis va anar a cridar.
Però ell mateix posseïa, i va jugar el estoic.
Ell sempre ha d'estar jugant alguna cosa. Que estava en la seva naturalesa.
I ell va ser fidel a la seva naturalesa, fins i tot en aquest moment suprem.
Ell va continuar en silenci fins que, obeint a aquest instint histriònic ***, que podia confiar en
un esforç per parlar sense emoció.
"Ja veig", va dir, per fi, molt fredament. La seva ment estava escombrant cap enrere el passat.
Ràpidament va passar revista als seus records de la senyora. de Plougastel, la seva singular si esporàdics
interès en ell, la curiosa barreja d'afecte i enyorança que la seva forma
cap a ell s'havia presentat sempre, i en
fi va comprendre tot el que fins ara li havia intrigat.
"Ja veig", va dir de nou, i s'afegeix ara, "Per descomptat, qualsevol ximple, però hauria imaginat
fa molt temps. "
Era el senyor de Kercadiou que va cridar el senyor de Kercadiou que va retrocedir com a conseqüència d'un cop.
"Déu meu, Andre, del que estàs fet? Vostè pot prendre com un anunci en aquest
moda? "
"I com vols que el prengui? En cas que em va sorprendre descobrir que jo
hi havia una mare? Després de tot, una mare és un requisit indispensable
necessitat d'arribar a un mateix de néixer. "
Ell es va asseure bruscament, per ocultar el fet també es revela que els seus membres tremolaven.
Va treure un mocador de la butxaca per eixugar el front, que havia crescut humit.
I després, de sobte, es va trobar plorant.
A la vista de les llàgrimes en silenci per aquest rostre que s'havia tornat tan
clar, el senyor de Kercadiou va arribar ràpidament a través d'ell.
Es va asseure al costat d'ell, va donar un braç afectuosament de dalt a baix.
"Andre, el meu pobre noi", va murmurar. "I. ..
Jo era prou ximple com per pensar que no tenia cor.
M'has enganyat amb la seva pretensió infernal, i ara veig ...
Ja veig ... "
No estava segur de què va ser el que va veure, o si no va dubtar a expressar-ho.
"No és res, senyor. Estic cansat, i ... i tinc un fred en
el cap ".
I llavors, la recerca de la part més enllà del seu poder, sobtadament es va aixecar, totalment
abandonat tota pretensió. "Per què ... Per què ha estat tot això
misteri ", s'ha preguntat.
"La intenció era que jo mai hauria de saber?" "Va ser, Andre.
Es ... havia de ser, pel bé de la prudència "." "Però per què?
Completi la seva confiança, senyor.
Segurament vostè no pot sortir d'allà. Haver em va dir molt, has de dir-me
tots ".
"La raó, fill meu, és que vostè va néixer uns tres anys després de la seva mare
matrimoni amb el senyor de Plougastel, uns divuit mesos després que el senyor de Plougastel havia
estat fora amb l'exèrcit, i uns quatre mesos abans del seu retorn a la seva esposa.
És una qüestió que el senyor de Plougastel mai ha sospitat, i més greu de la família
raons que mai cal sospitar.
És per això que el més absolut secret s'ha conservat.
És per això que no se li va permetre mai a conèixer.
La seva mare va venir Betim a Bretanya, i sota un nom fals va passar alguns mesos a
el poble de Moreau. Va ser mentre era allà que es
André-Louis li va donar la volta en la seva ment. Ell s'havia assecat les seves llàgrimes.
I es va asseure ara rígid i serè.
"Quan vostè diu que no se li va permetre mai sap, vostè m'està dient, per descomptat, que
vostè, senyor ... "" Oh, mon Dieu, no! "
La negació es va produir en un esclat violent.
M. de Kercadiou es va posar dret impulsat d'un costat d'André per la violència
de les seves emocions. Era com si la sola suggeriment li omplia
amb horror.
"Jo era l'únic que sabia. Però no és com vostè pensa, Andre.
No et pots imaginar que jo a mentir, perquè jo et negaré si fossis la meva
fill? "
"Si diu que no ho sóc, senyor, això és suficient."
"No ho són. Jo era el cosí de Teresa i també, com ella
sabia molt bé, el seu millor amic.
Sabia que podia confiar en mi, i ho va ser per a mi va arribar a la recerca d'ajuda en la seva
les extremitats. Una vegada, anys abans, m'hauria casat
ella.
Però, és clar, jo no sóc la classe d'home que una dona capaç d'estimar.
Ella va confiar, però, al meu amor per ella, i m'han mantingut la seva confiança. "
"Llavors, qui era el meu pare?"
"No sé. Ella mai em va dir.
Era el seu secret, i jo no ho tregui. No està en la meva naturalesa, Andre ".
André-Louis es va aixecar i va romandre en silenci davant de M. de Kercadiou.
"Vostè em creu, Andre." "Per descomptat, senyor, i ho sento, jo sóc
Lamento que jo no sóc el teu fill. "
M. de Kercadiou es va apoderar de la mà del seu fillol convulsivament, i la va sostenir un moment, sense
paraula parlada. Després, a mesura que es va allunyar dels altres
una altra vegada:
"I ara, què faràs, Andre", s'ha preguntat.
"Ara que vostè sap?" Estava André-Louis un temps, tenint en compte, a continuació,
es va posar a riure.
La situació va tenir els seus humors. Ell els va explicar.
"Quina diferència ha de fer del coneixement? És la pietat filial a ser cridat a l'existència
pel mer anunci de la relació?
Estic a risc del coll per la falta de prudència en nom d'una mare per
molt circumspecte que no tenia cap intenció de revelar a si mateixa?
El descobriment es basa en la pura casualitat, en una caiguda dels daus de la destinació.
És que malgrat jo? "" La decisió és amb vostè, Andre ".
"No, està més enllà de mi.
Decidiu el que pugui, no puc. "" Vol dir que vostè es nega, fins i tot ara? "
"Vull dir que el consentiment.
Ja que no puc decidir què és el que he de fer, només em queda per fer
el que un fill ha. És grotesc, però és tota la vida
grotesc ".
"Mai, mai es penedirà." "Espero que no," va dir Andre.
"No obstant, crec que és molt probable que ho faré.
I ara millor que veure Rougane nou al mateix temps, i obtenir d'ell els altres dos
els permisos requerits. Llavors, potser el millor serà que em prenc
a París, jo mateix, al matí.
Si em donen un llit, senyor, vaig a estar agraït.
I. .. Confesso que no estic, en el cas de fer
més aquesta nit. "