Tip:
Highlight text to annotate it
X
L'Esperanto es una lenga qui vau lo còp d'estar apresa e de bon aprénguer per totis.
PERQUÉ APRÉNGUER L'ESPERANTO ?
L'Esperanto arrivè dins la mea vita per escàs.
Èi vist una aficha dins la mea universitat.
Èi trobat, èra "Esperanto".
Ça me digoi : "Ò ! Coneishi aquò !"
Tots los mens amics participavan a las amassadas,
doncas me soi pensat : "perqué pas ,"
Quan comencèi l'universitat, s'organizè dins la mea vila un festenau de lengas.
Pr'amor qu'avèvi un complèxe d'inferioritat de cap a la lengas estrangèras.
Tot simplament, un bèth matin me soi lhevat e me soi dit : "Me cau aprénguer l'Esperanto."
Èi ausit que lo monde qui parla l'Esperanto viatja fòrça,
e jo tanben volèvi viatjar.
Bèth temps a, saunejavi d'aprénguer una lenga internacionau.
Pensavi qu'èra una curiositat interessanta d'un punt de vista lingüistic.
Après vesoi qu'aquera lenga èra parlada.
Qu'existissen tanben clubs, organizacions, deus quaus ne suspectavi quitament pas l'existéncia abans.
Era me demandè : "Coneishes tu aquera lenga ?" E ça responoi : "Non pas".
L'Esperanto. Aquera idèa m'agradava.
Èi ausit, ne sabi pas on, que l'Esperanto ne coneish pas d'excepcions.
"Ò, aquò dèu estar una bona lenga !"
Me pensèi : "Ah, perqué pas ?"
Perqué pas ? Lavetz comencèi d'aprénguer.
Aqueth ser, avèvi dejà un diccionari e comencèi d'aprénguer.
M'agradè de tira.
M'agrada fòrça aprénguer qué que sia.
M'interessavi a la lenga,a l'idèa e a la neutralitat.
Èri cansat deu mite de l'anglés com lenga internacionau.
E quan aprenguèvi l'anglés a l'escòla, ne recebèvi pas sonque maishantas nòtas.
e cercavi fòrça lengas que podèvi m'apoderar
mès tostemps, tostemps èra un fracàs.
Quan m'i escadoi, i anèi de tira.
Èi aprés l'Esperanto sustot a causa de l'ideau.
Pr'amor que, en Esperanto, sentissèvi e sentissi tostemps l'egalitat.
Senti que podi m'exprimir sus basas egaus dab los autes.
Una lenga qui aparteng au monde sancèr.
En fin, encontrèi l'Esperanto e me l'apoderèi. Parli adara fòrça plan.
Pensi que a la debuta simplament per curiosèr.
Pr'amor ? Ne sabi pas dins a adara.
Adishatz !
Adara m'agradaré de vos muishar un pauc de la gramatica de la lenga internacionau Esperanto.
Vaquí l'alfabet de l'Esperanto.
Cada letra se prononcia tostemps deu medish biais e la letrejada ei perfeitament regulara.
Cada substantiu en Esperanto s'acaba per "O".
OSTAU
LIBER
AMOR
Per far lo plurau, ajustar simplament una "J".
OSTAUS
LIBERS
AMORS
Cada adjectiuu en Esperanto s'acaba per "A".
GRAN
NAVÈTH
CAUD
Los prefixes s'ajustan abans los mots per crear mots navèths.
En Esperanto se podon trobar 10 prefixes divèrses.
MAL ei un exemple de prefixe.
Agachatz ! Ajustar MAL a la debuta d'un mot en fa lo son contrari.
PETIT
VIÈLH
FRED
I a encara fòrça divèrses biais de far mots navèths dab terminasons especiaus.
En Esperanto se podon trobar 31 sufixes divèrses,
que se botan darrèr los mots per crear mots navèths.
Per exemple : EG aumenta lo radic e ET lo diminuís.
OSTALÀS
OSTALET
Los vèrbes, solide, son fòrça importants.
Mès veiretz que son tanben fòrça simples en Esperanto.
L'infinitiu s'acaba per "I".
AIMAR
VÉSER
PARLAR
Los vèrbes au present s'acaban tostemps per "AS"
SOI
au passat per "IS"
ÈRI
e au futur per "OS"
SERÈI
N'i a pas brica vèrbe irregular !
Dab la terminason "E", se creen los advèrbes.
VISTE
COR VISTE
En Esperanto, lo complement d'objècte dirècte s'acaba per una "N".
Aquò nos permet de cambiar l'òrdi deus elements de la frasa shens cambiar la significacion.
L'ÒMI SEGUIS UNA FEMNA
L'ÒMI SEGUIS UNA FEMNA
Mudar la "N" cambia la significacion de la frasa.
Adara coneishetz un pauc com fonciona l'Esperanto.
Au còp que veng !