Tip:
Highlight text to annotate it
X
"Penso amb la punta del pinzell"
és aquesta instal·lació de 409 obres pictòriques.
Aquestes 409 obres pictòriques
són les 409 obres que jo tenia al meu magatzem.
És a dir, és el magatzem que ha vingut a visitar el museu.
D'alguna manera, aquí encara hi ha l'aura,
hi ha una mica el pas de la pintura,
dels quadres que han viscut temps aquí
i ara viuen un temps al MACBA esperant...
Esperant què?
És un compàs d'espera per anar a una nova formulació
i naturalment també continuen vivint,
continuen el fet de viure.
Perquè el quadre està viu
i l'artista deixarà d'estar-ho. Les obres són permanents.
Potser també desapareixeran un dia,
però en tot cas aquí hi ha les 409 obres esperant.
És clar, esperant vol dir el seu moment.
Podem entreveure que alguna cosa hi ha.
Podem veure i tocar de vegades una matèria.
Podem dir: "Això més o menys".
Alguna cosa podem entreveure.
Perquè al capdavall hi ha moltes maneres de mirar,
però aquesta manera així embolicada crec que ens parla de moltes coses.
Ens parla d'aquests quadres que esperen un moment per rebel·lar-se
i ens parla també del que mira, del "regardeur",
una mica d'aquesta cosa de complicitat i de "voyeurisme"
que ens porta a subjectivar la mirada.
Després tenim allà al fons un arxiu informàtic,
un arxiu de cadascuna d'elles,
en què consultem tot el que estic dient.
I després intentem veure-ho, però hi posa "imatge no disponible".
És a dir, no ho podem veure.
I aquestes 409 obres que no podem veure
d'alguna manera també parlen del moment crític, i potser críptic,
que viu la pintura als museus en aquest moment.
S'ha viscut gairebé l'imperialisme de la pintura,
però en realitat ara és més aviat una època crítica.
Però jo *** una proposta: crec que tots aquests quadres
mereixien venir aquí a reposar,
a mirar-nos, ens estan mirant i ens estan...
No sé si ens entenen o no ens entenen,
però és clar, sabem que en un quadre, només en un,
hi ha tota una vida i només en un hi ha totes les propostes
i només en un hi ha tota la possibilitat
de parlar i de dialogar.
D'aportació de moltes idees
perquè el "regardeur", del qual parlàvem abans
-la persona que ve
i que queda paradoxalment sorpresa d'aquesta proposta-,
sigui un punt de diàleg i, per què no,
per projectar una idea sobre la pintura actualment
que sigui també polèmica
i que sigui també un transvasament d'idees,
no només en un sentit, sinó també en l'altre.