Tip:
Highlight text to annotate it
X
El càlam (Acorus calamus) és un arbust de la família de les acoràcies.
Acorus calamus apareix àmpliament distribuït en la zona templada de l'hemisferi nord, sent originari del sud-est asiàtic.
Aquesta planta viu en terrenys humits de baixa altitud propers a llacs, estanys i rius.
Aquestes zones es caracteritzen per la seva tranquil·litat i poca fondària.
És una planta herbàcia i perenne amb una arrel fasciculada amb tiges de color verd fosc.
Les fulles són glabres i basals, localitzades en el rizoma. Tenen una forma lanceolada amb el marge ondulat.
Les inflorescències són espàdix terminals colorejats recoberts per una beina que creixen sobre un eix cilíndric cònic.
Les flors són hermafrodites amb el calze molt petit i que presenta de manera indiferenciada els seus sèpals i pètals.
La corol·la és de color groc-verdós, creixent lateralment i en abundància, formant un angle de 45º.
L'androceu està constituït per 6 estams de concrescència lliure.
El gineceu és bi o tricarpelar.
Els fruits són baies i en el seu interior apareixen 2-3 llavors.
El rizoma d'aquesta planta s'utilitza per les seves virtuts medicinals.
Aquesta planta conté olis essencials, glucòsids amargs, alcaloides i aldehids aromàtics.
Té moltes propietats farmacològiques: eupèptic, carminatiu, digestiu, espasmolític, hipotensor,
bradicaditzant, sedant, anticonvulsiu, diürètic, diaforètic, mucolític, hidrocolerètic, rubefaent i orexigènic.
L'oli essencial del càlam, consumit en dosis elevades, pot produir avortaments, ser neurotòxic i pot ser al·lucinogen.
També ha estat utilitzat per la seva fragància i com a droga psicotròpica.